Qui no ha intentat fer sonar una copa amb aigua? Si no ho hem aconseguit, possiblement és perquè no hem estat prou pacients. Expliquem una mica el funcionament.
Funcionament
Mantenint el dit humit, hem de fregar la vora de la copa amb una pressió i velocitat constants. Després d'un temps (poden ser diversos minuts, d'aquí la nostra manca de paciència) el vidre pateix una vibració longitudinal, fins que es produeix un to audible (basant-se en el fenomen de la ressonància). El pitch de la nota que escoltem depèn de la quantitat d'aigua que tingui la copa. El principi de funcionament és exactament el mateix pel que sona una corda d'un violí (vora de la copa) en ser fregat amb l'arc del violí (el dit, en el nostre cas).
Història
Aquesta tècnica té una gran història al darrere. Utilitzaven gots amb diferents quantitats d'aigua per alterar l'altura dels sons els quals s'obtenien en colpejar-los amb varetes. Era una tècnica emprada ja en temps dels perses, els xinesos (shui chan), els japonesos i els àrabs (1406), però aquesta tècnica va canviar radicalment en 1743, quan l'irlandès Richard Puckeridge va tenir la brillant idea de posar els gots de peu en una taula i d'acariciar les seves vores amb dits humits.
El fenomen de la ressonància
El fenomen de la ressonància es produeix quan apliquen a un cos una força periòdica i constant que fa que el cos entri en la seva vibració natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada